Al mateix temps

«Que els vostres cors s'asserenin. Confieu en Déu, confieu també en mi. A casa del meu Pare hi ha lloc per a tots: si no n'hi hagués, us podria dir que vaig a preparar-vos estada?

I quan hauré anat a preparar-vos-la, tornaré i us prendré a casa meva, perquè també vosaltres visqueu allà on jo estic. I ja sabeu quin camí hi porta, allà on jo vaig». Tomàs li diu: «Senyor, si ni tan sols sabem on aneu. Com podem saber quin camí hi porta?» Jesús li diu: «Jo sóc el camí, la veritat i la vida: ningú no arriba al Pare, si no hi va per mi».

El més desconcertant, però, fou que mentre ens ho deia, tot això esdevenia, s'acomplia de veritat i al mateix temps que ell anava també venia i tornava i ens preparava estada i era aquí i ens prenia molt fort i els nostres cors s'asserenaven i hi confiàvem i veiem el nostre lloc reservat i moríem i vivíem i això era tant de no creure que ens vàrem agafar als arbres per por de no perdre el coneixement d'aquest nostre saber tan pobre com el de Tomàs.