La vora, la franja, la gira, el replec, la ribera, el marge són parts extremes d'una extensió quan toca un dels llindars que la limiten.
Estar a la vora d’una persona vol dir que la veiem i l'entenem amb més o menys proximitat. Dient «sóc a la vora» també expresso la confiança d’estar al costat d’algú en un temps que, per més curt que sigui, sempre porta la promesa que no s'acabarà mai.
Hi ha un encanteri particular quan diem «a la vora» ja que ens referim a l'encís d'alguna cosa que poc o molt ens ha fet l’ullet. Hi ha un re-coneixement i, per tant, una alegria.
Un no arriba a tocar però quasi: és com una ona sortint de l’aigua i entrant a la sorra: quan deixa de ser mar?
Hi ha un pacte entre les dues parts de la vora, un lligam de mirades, una complicitat. El pacte de la vida.
Pacte ve de pangere: clavar, fixar, acoblar, acordar, convenir, no abandonar, soldar d'una manera ferma. Com si els que són a la vora cada cop poguessin ser més a prop l'un de l'altre de tant que s'estimen.
«Vós sou a la vora Senyor» podem llegir a un salm.
Vós sou a la vora Senyor i es mantenen ferms els vostres manaments. Fa temps que sé que el vostre pacte l'heu assegurat per sempre. Ps 118
Quan seiem en un banc contemplant els coloms, és imprescindible que estem a tocar (més que a la vora).
ResponEliminaI ara que coneixem millor el Senyor que quan, fa anys i més anys, el salmista li deia "Vós sou a la vora Senyor", doncs ara sabem que el Senyor és dins nostre, més que a tocar, més que a la vora, Ell ens omple.