dissabte, 28 de desembre del 2019

La tanca

El pastor, en veure com la mare endreçava els bolquers mentre tenia el fill nu en braços, el pastor va pensar que les persones som com robes.
Jo, per exemple, pensava, tinc el cos pràcticament cobert de roba. El meu cos és sota d'aquestes robes que porto al damunt.
Les robes, amb tot, no són «jo», no són la meva persona, sinó tan sols allò que en podríem dir la personalitat.
D'aquesta manera només caldria escarbar una mica perquè en qualsevol moment pogués manifestar-me nu.
Fa massa temps que estic colgat sota teles i m'hi he identificat tant que no sabia que fossin això que només són: robes.
Sí, les confonia, em pensava que aquestes robes eren «jo» però justament n'eren la tanca, la cleda, la barrera, el clos.

1 comentari:

  1. Angela30 de desembre del 2019, a les 5:44

    Just després de llegir aquesta entrada de bloc, he canviat el full del bloc-calendari. El full nou és del dia 30 de desembre de 2019. I l'antic, del dia 29.

    Darrera del full del 29 hi havia un poema curt de Teresa Costa-Gramunt que parlava del pastor. La coincidència m'ha fet gràcia. El poema de la Teresa diu així:

    Ve de la muntanya el riu,
    i el camí entre marges de pedra.
    L'olivera saluda el pastor:
    braços vells i mans de plata
    són records d'olis antics.
    El Sol de l'hivern germina a la Terra.


    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)