Si demà no sortís el sol, aquest arbre moriria perquè está tan íntimament lligat al sol que són una sola vida.
La distància entre el sol i l'arbre és molta. Els raigs de llum i d'escalfor triguen deu minuts en arribar de l'un a l'altre.
Deu minuts és molt a tres-cents mil quilòmetres per segon. La distància és enorme però si el sol s'apagués l'arbre es moriria.
L'arbre i el sol, doncs, existeixen junts. Són impensables l'un sense l'altre. L'árbre es fon amb el sol a cada moment mentre que el sol, fonent-se amb l'arbre, fa que visqui segon a segon.
Però encara passa una altra cosa: si el sol dóna vida a l'arbre, l'arbre li torna la vida al sol. L'árbre dóna vida al sol perquè els dos són una sola cosa, perquè un és la resposta de l'altre i perquè sense respostes no hi hauria vida.
dissabte, 18 de gener del 2020
L'arbre i el sol
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Sí és cert que l'arbre necessita dels raigs de sol per a viure. Però el sol ni se n'adona de l'existència de l'arbre, el sol no necessita de l'arbre per a continuar existint. L'arbre i el sol no són una sola cosa. Si l'arbre mor, el sol ni se immuta. És el que penso.
ResponEliminaSi a la terra no hi hagués ningú, el sol sortiria però no faria llum.
ResponEliminaPer a la llum, doncs, som necessaris nosaltres. Jo i els meus ulls. Sense els ulls el sol no faria llum. Podria sortir però els seus raigs caurien en el buit. No hi hauria ningú que reaccionés i digués que això és llum.
Tenim una rosa però si no passa ningú pel seu costat, tindrem perfum? La rosa sola no pot crear perfum. Som necessaris nosaltres. Algú que reaccioni i exclami: perfum!
Allà al grup de Filosofia parlaven de Husserl i la "Fenomenologia". Els vaig llegir aquest text, tan ben construït, que ens has deixat aquí. Gràcies!
ResponElimina