Frases d'autobús

De vegades al bus, com que els trajectes són llargs, copio frases que en succesius viatges vaig modificant fins arribar a fixar el més exactament possible el sentit que per a mi tenen els sons que desprenen. De vegades les canvio tant que són irreconeixibles de les originals però conserven la frescor d'haver-se apropat al màxim a allò que en aquell moment em semblava que el meu interior demanava que li fos dit. De vegades la modificació tan sols consisteix a eliminar una coma, però amb aquest gest insignificant la frase s'omple de perfum. Són curtes. El treball amb el teclat del mòbil entre sotracs i frenades així ho demana si no es vol perdre el fil argumental. Han de ser breus. De vegades, a punt de finalitzar el trajecte, amb el paràgraf més o menys resolt, em dic: «Quan em jubili i tingui temps, de cada una d'aquestes frases en faré el capítol d'un llibre apassionant.

| «Sidera», astres, Considera't | Imagina que la columna vertebral comença a emetre llum i que per dins t'il·lumines i que tot el teu cos es torna un cos de llum  | Quan vegis que els sentits són absorbits pel cor, estira el braç estimada, i amb un cop de mà aconsegueix la flor | La realitat sempre és absència, no al revés | Quan l'energia retrocedeix —recula perquè prèviament hauràs tancat les finestres i no es podrà escapar— sentiràs que arriba una lleugeresa que s'escampa per tota la cara. Aleshores, just d'entre els dos ulls en brolla la tercera mirada, l'ull de la saviesa i d'aquest tercer ull l'energia goteja fins al cor | El mètode te l'has de fer tu | Sí, efectivament, aquí hi ha les petjades dels patriarques | Sense consciència la disciplina és una rutina | Sóc un pelegrí antic | Assenta't en la naturalesa de la cognició bàsica, en la mateixa essència de les coses | Confía sempre en un estat mental feliç | La consciència es un estat d'alerta permanent sense focalització ni temps | La transcendència només vol comprensió silenciosa | «Viu de tota paraula que surt de la boca de Déu» | Perquè creient en allò que no es pot creure [Tertulià] es creix. Això és intentar assolir l'impossible. | «Ho veia tot clar, fins i tot de lluny estant» | La veritat que pot ser dita ja no és veritat |