Jo no veig la llum. Els ulls veuen vibracions que es transformen en ones elèctriques o en compostos químics i jo no he vist mai aquestes ones ni aquests components. Aquests ingredients transporten el missatge que posteriorment és descodificat en la meva ment. Tan sols són codis. Després, en ser descodificats, la ment em dóna el missatge de la llum i és quan dic: «He vist llum o el sol ha sortit». Però jo no hauré vist sortir el sol. Haurà estat un procés químic el qui me n'haurà informat i no la mateixa sortida del sol que només serà una foto descodificada.
Per explicar aquest procés de transmissió o de contagi a nivell còsmic, el salm dinou fa servir aquestes paraules:«El cel parla de la glòria de Déu, l'estelada anuncia el que han fet les seves mans. Els dies l'un a l'altre es transmeten el missatge, l'una a l'altra se'l revelen les nits. Silenciosament, sense paraules, sense que ningú els senti la veu, el seu anunci s'escampa a tota la terra, escolten el llenguatge fins als límits del món.»Ningú no ha vist mai la llum però diem «veig llum» i amb això volem significar que veiem coses que no podrien ser vistes sense llum. Quan diem que hi ha foscor o que no hi ha llum volem dir que no podem veure coses i deduïm que no hi ha llum. Quan podem veure els objectes deduïm que hi ha llum.La llum és un misteri perquè és el substrat de l'existència. «Déu digué: "Que es faci la llum", i la llum fou». L'existència és, en puresa, llum. Per això, si l'existència té començament ha de ser amb la llum. La llum pot existir sense la vida però la vida no pot existir sense la llum.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada