Rosa mística

Rosa mystica. Turris ebúrnea. Domus áurea. Iánua cæli. Stella matutína. De les Lletanies lauretanes

—Avi, què és una rosa mística?

—Els homes naixem com una llavor, tot i que confondre aquesta llavor amb la pròpia vida seria un error. Un dia te'n parlaré.

Però el símbol de la rosa mística explica que si l'home s'ocupa d'aquesta llavor i li proporciona una terra, una humitat i unes vibracions adequades, la llavor avança pel bon camí i comença a créixer.

Així, de la última crescuda, de la floració d’aquesta planta en diem la rosa mística. Per què? Perquè explica el moment que el teu ésser floreix obrint tots els seus pètals i desprenent la seva fragància més intensa. Tant és així que fins que no floreixes, fins que no aconsegueixes aquest estat de rosa mística en la teva persona, et semblarà que has nascut, viscut i mort innecessàriament.

Però si floreixes i alliberes tot allò que hi ha amagat en el teu interior, hauràs acomplert el desig més profund de l'existència perquè li hauràs retornat la fragància amagada en la teva llavor i hauràs acomplert el teu destí.

En algunes tradicions de la rosa mística en diuen rosa màgica. Les dues paraules són eloqüents perquè ¿no és una cosa màgica veure en el teu interior el florir d’una rosa, la seva bellesa, la seva divinitat i la seva veritat? Quan ho veus no t’ho arribes a creure perquè mai t'hauries imaginat que hi hagués coses tan grans i valuoses dintre teu ni que aquest interior fos un tresor tan inesgotable. Ja no has d’estar més en deute amb l'existència perquè li hauràs tornat tot però multiplicat per mil, que era allò que l'existència esperava de tu. És un moment de gran alegria per a tu i per l’univers sencer.

L'experiència és tan gran que no hi ha manera de parlar-ne. Potser la podries experimentar però no explicar —aquest és el significat de la paraula místic*: «algú que té els llavis tancats»—. Potser la podries viure però et deixarà sense poder dir-ne res i no podràs articular ni una sola paraula que digui alguna cosa d'aquesta rosa, de la seva bellesa, de la seva fragància, de la seva dansa, de la seva música, res que es pugui expressar amb paraules.

«Màgica» és eloqüent perquè fa referència a alguna cosa increïble que de tan absurda i irracional no hi ha manera d'entendre-la. Res, però, és mai tan màgic o tan místic com la florida del teu interior. Et sorprèn perquè pensaves que no hi havia res dintre teu, només un buit, però en aquest buit hi havia la possibilitat que florís una rosa. No es tracta d'una rosa de jardí, és clar, perquè aquesta no mor mai. No és de les que s'obren al matí, ballen durant el dia, canten i juguen amb el vent i a la nit els cauen els pètals i l'endemà no en queda res. La rosa interior és eterna. Un cop trobada, es quedarà a dintre teu per sempre més, ja veuràs.

(*) El verb μυεῖν (myein = iniciar en els misteris) està relacionat amb el també verb μύειν (myein = fer l’ullet, obrir i tancar la boca) que trobem en paraules com miopia o miosi. Originalment significaba prémer els llavis i ve de l’arrel indoeuropea *mu (com «murmuri» o com el so «mu» o «mmm» fet amb els llavis tancats. [Mussitar, mot o mut] ).