Password

Les merles, a primera hora, fan un cant que no passa desapercebut per repetitiu i copiós. El mascle piula un «ti-to-tí» que la femella respon amb un xisclet, una mena de «shxiií».

Cada vegada que el sento recordo la paraula «xibolet». Paul Celan va escriure un poema amb aquest títol i Jacques Derrida el va glossar de manera exclusiva en un llibre.

La paraula Sibolet —o Xibòlet o Shibboleth— designa una manera de parlar o un «trobar clus» que indicava l'origen social o regional d'una persona. Ve de l'hebreu «šibbóleth» (שִׁבֹּלֶת) que literalment vol dir «espiga» o, segons altres fonts, «torrent». Però entesa com a argot es remonta a una història de l'Antic Testament en la qual la pronunciació d'aquest mot s'utilitzà per a distingir els membres d'un grup. Una mena de mot de pas o de clau d'accés o de password. Així, per exemple, el dialecte de la tribu d'Efraïm no tenia el so «ʃ» a diferència dels galaadites.

El capítol 12 del Llibre dels jutges explica que després que els habitants de Galaad derrotessin la tribu d'Efraïm —1370-1070 aC—, els efraïmites supervivents volien creuar el riu però es van trobar amb els enemics que vigilaven els guals que, per identificar-los, els feien una prova. El llibre diu:

«Els galaadites van prendre els guals del riu Jordà a Efraïm i quan algun efraïmita que havia fugit deia: "Puc passar?" els de Galaad li preguntaven: "Ets efraïmita?". Si contestava "no", li responien: "Doncs digues xibboleth". Si articulava sibboleth perquè no sabia pronunciar la xeix, el prenien i el degollaven. I així fou com van morir quaranta-dos mil dels d'Efraïm.»

La merla diu «Si-bo-let» uns tres cops en cada cantada i la femella respon: «Shxiií, shxiií».

Moltes vegades, a primera hora, abans que surti el sol, quan tot just comença el dia, però quan encara no ha començat del to i tantes coses semblen dependre de com la meva ànima dirà la seva primera paraula, que també em sembla que m'hi va la vida del tot.

Cor, dóna't a conèixer també aquí, en ple mercat. Vaig cridar fort Shibbolet per allò que és extranger de la meva pàtria.   Paul Celan