Delectar-se

«La gent l'escoltava de gust». [Mc12].

Vol dir que s'ho passava bé sentint-lo parlar. Gaudir, complaure’s, recrear-se, delectar-se. Només fruint-les, podrem entendre les paraules de Jesús.

«Com és que els mestres de la Llei diuen que el Messies ha de ser fill de David quan David mateix l'anomena Senyor. Com pot ser el seu fill?» I tota la gent l'escoltava de gust. La gente, que era mucha, disfrutaba escuchándolo. Parlava, doncs, de coses que només es podien entendre disfrutant-les, en l’acte mateix de la fruïció. Eren coses prou grans per a no poder ser enteses de cap altra manera. La fruïció era immensa. De tan gran, però, també era molt simple. Tant, que feia riure. Eren coses de nens. 

No es frueix sense un somriure als llavis. És impossible. Disfruteu, rieu. Benvinguts al país on els pares són els fills. Benvinguts a l’auca del món a l’inrevés on els pobres són rics. Benvinguts, perquè ja hi sou! Vosaltres sou el meu pare, però aquí on em veieu jo soc també pare vostre al mateix temps que soc el vostre fill. El cercle mai no es tanca, aquí. Es retroalimenta. Jo soc el fill (el de la fe, el de l'esperança) però també el pare (el donador d'aquesta fe). 

Jo soc el pare, però també el fill i, com que vosaltres ja coneixeu el pare, mai podeu dir amb certesa qui dels dos soc jo o si soc els dos o si ell és jo. No hi ha principi ni final, aquí. Aquí només hi ha l'infinit fent-se, és a dir, jo. És clar que disfrutaven! Jo també m'ho hauria passat bé amb aquestes paraules i amb com van ser dites. Ell, parlant d'ell amb paraules que absorbien amorosament als qui l'escoltaven cap allà on ell era més ell: cap al gaudi.