Delectar-se

«La gent l'escoltava de gust», disfrutaba escuchándolo. Vol dir que s'ho passava bé sentint-lo parlar. Gaudir, complaure’s, recrear-se, delectar-se. Només fruïnt-les, podrem entendre les paraules de Jesús.

       «Com és que els mestres de la Llei diuen que el Messies ha de ser fill de David (...) quan David mateix l'anomena Senyor. Com pot ser el seu fill?» I tota la gent l'escoltava de gust. La gente, que era mucha, disfrutaba escuchándolo.

       Parlava, doncs, de coses que només es podien entrendre disfrutant-les, en l’acte mateix de la fruïció. Eren coses prou grans com per no poder ser enteses de cap altre manera. La fruïció era immensa. De tan gran, però, també era molt simple. Tant que feia riure. Eren coses de nens. No es frueix sense un somriure als llavis. És impossible.

       Disfruteu, rieu. Benvinguts al país on els pares són els fills. Benvinguts a l’auca del món a l’inrevés on els pobres són rics. Benvinguts, perquè ja hi sou! Vosaltres sou el meu pare però aquí on em veieu jo sóc també pare vostre al mateix temps que sóc el vostre fill. El cercle mai no es tanca, aquí. Es retroalimenta. Jo sóc el fill (el de la fe, el de l'esperança) però també el pare (el donador d'aquesta fe). Jo sóc el pare però també el fill i, com que vosaltres ja coneixeu el pare, mai podeu dir amb certesa qui dels dos sóc jo o si sóc els dos o si ell és jo. No hi ha principi ni final, aquí. Aquí només hi ha l'infinit fent-se, és a dir, jo.

       És clar que disfrutaven! Jo també hagués disfrutat amb aquestes paraules i amb com van ser dites. Ell parlant d'ell amb paraules que absorvien amorosament als qui l'escoltaven cap allà on ell era més ell: cap al gaudi.