Jesús

A ningú no li agrada de tenir al seu costat algú que estigui sempre  en alerta  i plenament conscient. Per això varen crucificar Jesús. No cal culpar els jueus. En qualsevol altre lloc del món també l'haurien crucificat perquè ningú no està preparat per acceptar tanta consciència.

Tanta consciència molesta i fereix. Un home amb consciència fa que et sentis culpable perquè comparat amb ell, tu només ets una nit fosca. En el fons l'odies perquè sense ell tot anava bé i abans no tenies amb qui comparar-te. Et creies segur i ple de vida però vet aquí que apareix aquest home. Davant la seva presència quedes reduït a una nit fosca i a res més. En presència seva ets un captaire. «Ha arribat l'emperador, el fill de Déu» et diu una veu interior que no pots eludir. En presència seva tu ets simplement lleig, ja que per lògica natural ell farà que te'n sentis. Abans, quan ell no hi era, mai havies pensat en la teva lletjor. Ara s'ha convertit en una obsessió i et crea problemes. Inevitablement el destí  t'ha portat a buscar la seva bellesa, però amb la veu del seny estableixes el criteri que això, la bellesa, és innecessària. «És millor destruir aquest home, destruir aquest criteri».  Una cop el criteri hagi desaparegut, ningú ja no podrà demostrar com n'estàs de buit, com d'impotent, com de captaire. Ningú no podrà evidenciar que ets lleig i que et falta alguna cosa. «Destruïm-lo, doncs, i tornem a quedar-nos adormits». Això és el que van fer els jueus, i tu i jo.