Un moment, una mica abans de la fotografia, uns quants metres més avall del carrer, quan de sobte he alçat el cap i he vist el nen, estava sol, badant, mirant a un lloc indeterminat. La seva mare esperava aturada un parell de passes enrrere. Hi havia molta naturalitat en tot plegat: era natural que el nen s’aturés, era natural respectar-li l’aturada, era natural esperar, no calia ni tan sols vigilar-lo, era el de cada dia anant cap a la guarderia, quan passaven per aquest lloc.
divendres, 12 de febrer del 2021
Potser veu àngels
dijous, 11 de febrer del 2021
dilluns, 8 de febrer del 2021
dimecres, 3 de febrer del 2021
Recordar a la menuda
Mar ratllada, vents i aiguada
A Cartagena, a la caserna que feia de quarter d'instrucció, aquell dia ens van fer saber la destinació on hauríem de passar la resta del servei militar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)