L'ara de la tarda

---

Com si no hagués passat prou temps des d’ahir i, avui, a la tarda, a aquesta tarda d'ara, encara li faltés una estona per atrapar-se i arribar a ser ella. Com si l’ara de la tarda s’hagués endarrerit o no volgués néixer o no pogués assimilar allò que com a tarda li era propi.

I avui? Ha arribat la tarda, avui, fins a la seva pròpia tarda o s’ha desfasat com ahir? Avui sembla que va més lenta, que no està tan pertorbada i potser tindrà més possibilitats de coincidir que ahir. Veurem.

(Au va, tarda, torna, sigues tu, vine que et necessito. Si no vens aviat vindrà la nit, i el fred i la por seran desoladors sense tu.)