Mai m'hauria imaginat que algun dia em passejaria tan a pleret per un camí solitari i abstret com aquest. Semblem fets a mida. Coincidim. Ja hi havia passat altres vegades però no m'hi havia trobat mai com avui. En el silenci i la solitud del seu i el meu anonimat l'acabo de descobrir. No, no és un lloc qualsevol.
Com hi he arribat? El viatge començà un dia que va ploure. S'aixecà el teló, començà la funció i s'obrí un parèntesi que m'ha portat fins a ara.
dimarts, 25 d’octubre del 2022
Un dia després
d'ahir
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada