La passejada em condueix a un parc que fa temps era una pedrera. Ara també hi ha barraques, aire, bosc, pedrissos, camins, esvorancs, cels i vistes privilegiades. Un arbre sec fa de vigilant a l'esplanada de jocs. També hi ha una casa solitària a fora, al carrer de Manlleu.
Hi ha més coses, però no sé què més es pot voler.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada