El parèntesi s'alimenta tan sols d'allò que porta a la seva carmanyola.
Mentre som dins d’un parèntesi no perdem mai la consciència de la interioritat.
Les portes en un parèntesi són importants.
El parèntesi és aquest d’aquí mentre escric això i res més. No puc descriure un parèntesi que és «allà» o que és «aquell». Només pot ser aquest, aquestes paraules, el treball amb aquestes imatges en aquest moment.
La paraula és un parèntesi en ella mateixa.
El parèntesi ve d’una carència, d'un buit.
Quan algú fa un parèntesi contempla la possibilitat que no es tanqui mai, però també la possibilitat que no s’hagi obert mai.
dijous, 22 de desembre del 2022
Notes
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada