• El Roure de la Font

El carrer de Gomis ha pres el nom del camí que portava a can Gomis, una finca i palau de vacances ubicada on ara hi ha la Plaça Comín. De pujada, una mica desplaçada del camí, hi havia la Font del Roure i a mà esquerra encara hi ha un roure impressionant que qui sap si és un dels que donà nom a la font.

La font era una mina d'aigua de cabal escàs, al torrent de can Gomis també anomenat torrent de la Font del Roure, de Penitents, de Fragadell, de Llacsalí o Jacsalí, al barri de Vallcarca. Era a prop de l’Hospital Militar i va desaparèixer quan es va urbanitzar la riera el 1950.

Es creia que l'aigua tenia propietats. Els matrimonis que tenien un vailet afectat de trencadura el mullaven a la font per sanar-lo.

L'indret també era visitat per colles d'amics. Les noies feien uns rotllets de paper amb els noms dels enamorats i els posaven a l'aigua fins que un d'ells es desembolicava, fent aparèixer el nom de l'estimat.

El lloc havia de ser encantador. La prova la tenim en el deslumbrant descobriment que cap a l'any 1824 en feu Anselm Clavé, component-ne un poema i una contradansa. Arran d'aquesta excursió va escriure una carta a la seva esposa explicant-li els detalls:

Oh! No había visto todavía un sitio tan pintoresco! Situada en el fondo de un valle y circundada de altas y escarpadas cumbres, la fuente llamada de Ribatallada ofrece al viajante su raudal de cristalina agua que después de deslizarse su corriente por entre algunos surcos de maíz (blat de moro) besa el tronco de las copadas encinas y altas albas que se elevan a sus pies, mecidas sus ramas por un vientecillo suave, y corre a perderse en el seco arenal del torrente. Extendidas las mantas sobre el verde y húmedo suelo, a la sombra del follaje y al rumor del rico manantial que brota de entre las peñas, aspiramos con placer el odorífero humo de un excelente guisado de carne con patatas que entre los secos troncos que arden va sazonándose admirablemente. Algunos melocotones para postres en compañía de las botas se refrescan en el arroyuelo que nace al pie de la fuente, y una gran fuente de pimientos y tomates incita al apetito mientras voy tomando mis anotaciones para escribir a su tiempo en verso cuanto de notable haya ocurrido en esta excursión.

La primera vegada que hi vaig passar, el roure em va impressionar molt. Si el mirava des de fora era immens, com si pogués abarcar l’univers sencer i, si el mirava des de dins, des de sota de les seves branques, podia respirar l'aire d'una atmosfera plena de pau i de protecció.

Com l'àguila que desvetlla la niuada i voleteja sobre els seus aguilons, desplegava les ales, el prenia i el portava sobre el seu plomatge. (Dt)

Clavé parla d'una font pura, d'un tresor, d'uns secrets, del cor, de perles, de la grana de l'aurora, de penyes dures, del perdre's dels pensaments.

El text del poema és aquest i, si voleu escoltar una versió de la contradansa, feu clic aquí.

Veniu, nenes, sota el roure
que ha dat nom a la font pura,
prop la qual, gentil, natura
gala fa de son tresor

y a la sombra del ramatje
combinant mil balls airosos,
los ulls conten, amorosos,
los secrets del nostre cor.

Les branquetes dels arboços,
invadeixen a mainades,
pinsans, merles, cogullades,
passarells i rossinyols,

i amb sos cants lo siti alegren
d’esta font que perles mana,
mentre el cel tornen de grana
de la aurora els arrebols.

Prop la font que rica brota
d’entre aquestes penyes dures,
en un món d’il·lusions pures
s’estravia el pensament.

A l’igual, galanes noies,
que entre salzes, olms i alzines
d’eixes aigües cristal·lines
baixa a perdre’s el corrent.

   

L'estany i la finca de can Gomis, cap als anys 1910 i 1950