Dels Goigs en Alabansa de N. Señora de la Bovera.
Piquer Jover, Josep Joan. «Vida ermitana a Barcelona i als seus entorns. Analecta Sacra Tarraconensia, 1976, Vol. 49, p. 205-343. (Vegeu aquí.).
Vaig llegir el treball de Josep-Joan Piquer amb la sensació d’una certesa antiga però desdibuixada pel pas del temps, del fet que tots portem un ermità en el nostre interior. Venia de descobrir la Font del Roure (vegeu l'entrada anterior) i, resseguint els seus torrents, vaig arribar on hi hagué la cova del pare Francesc Palau i l’ermita de la Santa Creu. El text de Piqué tocava molt de prop coses que rumiava des de feia temps, entre elles la necessitat de solitud i d'aïllament com a aliment previ a tot altre aliment, com a aire previ a tot altre vent i em va semblar que un ermità donava respostes molt creatives amb la seva actitud de «plantar cara» al món, imposant amb una autoritat insobornable i prèvia a qualsevol altra cosa, aquest espai de solitud —la cova— per damunt de tot altre bé del mon.
El treball el trobareu dins d'un requadre a la dreta del bloc («L'ermità i el bou») i també hi podeu accedir des d'aquí fent clic a les vuit parts que el composen:
divendres, 16 de juny del 2023
• D'ermites, d'ermitans i de bous
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada