El primer petó

Un àngel assegut a l'ampit de la finestra d'una casa, al carrer d'Antequera.

Petit homenatge al blog musiquesilletres.blogspot.com, el dia vint-i-dos de juny.

Ja tenia l'equipatge a punt. Els àngels m'havien preparat la maleta amb cura i, amb la clenxa ben pentinada, tot jo feia goig. Portava sabates de xarol noves i anava mudat. Tot semblava una festa. Tots hi érem allà. Que estrany. Estava desconcertat. Sentia una gran alegria i una gran pau, encara que no sé si amb aquestes paraules dic res. Doncs bé, just abans de començar el viatge que m'havia de portar fins aquí a la terra, em va sortir de demanar-li a Déu un petó de comiat. Give me a kiss to build on, li vaig dir.

Ara, vell com soc, cada vegada que ho recordo m'omplo de la mateixa alegria, tot dient-me que qui sap si el nostre origen com a persones hagi estat un simple petó i per això, sense saber-ho, ens passem la vida intentant de recordar-lo com si haguéssim quedat impregnats per sempre més del seu sabor inefable. Just abans de néixer, doncs, Déu ens fa un petó perquè no l'oblidem mai. Déu en persona ens el fa i tota la nostra existència en queda marcada perquè el petó fou de tanta intensitat que encara és viu.

Un dels salms que semblen evocar aquest petó inicial diu: «Plens de goig, els meus llavis us aclamaran enmig de cants.» D'on els vindria el goig als llavis, sinó d'aquell petó original? D'on els vindria aquesta sensibilitat enamorada? Aquestes onze paraules —aquest invitatori— ja són el paradís. Tot això ho pensava un dijous quan cap a tres de la tarda començava a minvar la xafogor. El silenci al carrer era notable comparat amb el soroll d'un dia feiner. Els cotxes havien marxat o encara no havien tornat.

Hi ha un veí que a estones toca la trompeta. Ho sol fer els caps de setmana. Sembla jove. No en sap gaire però té la qualitat de contagiar una delicadesa i un respecte immensos per l’ànima de les cançons que bufa fluixet per no molestar. Una d’elles la va fer famosa Louis Armstrong: Give Me A Kiss To Build On ( ↑ ). Mai m’havia entretingut a traduir-la. En la cançó no hi apareix cap nom i, tant si la canta un noi o una noia, s'entén perfectament. No sabem si els que la van compondre pensaven en algú. Ens la van donar així de nua.

Mentre la traduïa, recordant com la cantava Louis Armstrong i sentint el trompetista anònim, no em podia treure del cap aquell petó original que Déu ens ha fet a tots abans de néixer. Potser no són paraules tan llegides o piadoses com les dels salms, però la rugositat, els esbufecs i l'autenticitat de la veu me les fan tan properes que cada vegada em sembla tornar a sentir aquell primer petó. La història de la nostra civilització, recordem-ho, és una història d'amor, una Història que va fer Sagrada aquell primer petó que a tots ens ha estat donat.

Give me a kiss to build on and my / Imagination will thrive upon that kiss. / Sweetheart I ask no more than this / a kiss to build a dream on. / Give me a kiss before you leave me / and my Imagination will feed my hungry heart. / Leave me one thing before we part / a kiss to build a dream on. / When I'm alone with my fancies / I'll be with you / Weaving romances, making believe they're true. / Give me your lips for just a moment / and my Imagination will make that moment live. / Give me what you alone can give / a kiss to build a dream on.

Fes-me un petó de benanada per continuar la vida i que la imaginació l'augmenti. Besa’m per continuar aquest somni, és tot el que et demano. Fes-me un petó abans d'anar-me'n i que la imaginació nodreixi la fam que té el meu cor de tu, deixa'm una penyora abans de separar-nos, un petó per continuar aquest somni. Quan rondi sol ple de cabòries, restaré amb tu i et bastiré poemes fent veure que són reals. Dóna'm els llavis uns instants i això farà que visqui sempre aquest moment tan dolç, dóna'm el que tan sols tu em pots donar: un petó per continuar aquest somni.