Si algú preguntés a la naturalesa per què produeix, i si ella consentís a parar atenció a qui fa la pregunta i s'avingués a contestar-li, diria: «No calia interrogar-me, n'hi havia prou amb comprendre intuïtivament en el silenci, com jo mateixa, que callo i no tinc per costum de parlar.
—Però, què cal comprendre? —Que el que jo produeixo mentre guardo silenci és allò que contemplo, un objecte de contemplació que és produït per la meva naturalesa i que a mi, havent estat jo mateixa produïda per una contemplació, em convé que la meva naturalesa estigui enamorada de la contemplació. Allò que en mi contempla és el que produeix allò que contemplo, de la mateixa manera que els geòmetres dibuixen contemplant. Però en el meu cas no dibuixo, només contemplo, i les línies dels cossos es tracen sortint de mi.»
Plotí (Ennèada III, 8, 4, 1.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada