«Altres digueren que'l loch e cadira de la ànima eren en lo cor». Bernat Metge. Lo Somni
—On tenim el cor? —Al pit, entre les dues aixelles. —I on tenim les aixelles? —En una zona buida entre el bust i els braços. —Es pot pensar, sentir o imaginar aquesta zona?
—Si ho féssim, si ens concentréssim en aquesta zona, gradualment ens impregnaríem de pau, perquè aquesta àrea és molt propera al cor. Si hi poséssim consciència i ens oblidéssim de la resta del cos podríem percebre com el cor fabrica i desprèn aquesta pau que li ve de l’univers i per això es torna silenciós i harmoniós. —Si estiguéssim prou atents sentiríem com des d’aquí despleguem sis ales com les del serafí d'Àneu. Del cap als peus no hi ha una línia recta sinó un oval buit que fa de protecció per un lloc central que anomenem cor. Tothom relaciona amor i cor. No cal parlar de les cançons, els poemes o les imatges que tenen aquest argument. Quan pensem en l'amor pensem en el cor i no hi ha cap explicació científica. Quan estimem estem relaxats i en pau. Aquesta pau ens ve directa del cor.
De l'absis de l'església de Santa Maria d'Àneu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada