Què hi pot fer l'arbre? No pot fer res per a tornar enrere i recuperar les fulles que han caigut. Havien de seguir el seu curs i s'han desprès. Però haurà anat bé que les coses velles hagin cessat. Fan espai perquè n'aflorin de noves.
Hi ha una tardor en el nostre interior amb olors i colors inconfusibles. Les fulles cauen i és dolorós de contemplar per terra com tots els treballs que s'han fet fins ara no han servit per a res. Havíem viscut molt de temps amb aquesta fullaraca i ara sentim que hem perdut alguna cosa. Després encara vindrà l’hivern de l'espera, un hivern també interior, on estarem nus com un arbre desvestit i llençat contra el cel, sense saber què passarà. Ara, tot s'aturarà i cap ocell vindrà a cantar a les nostres branques ni ningú s’asseurà a l'ombra per a descansar. No sabrem si estem morts. Serà un parèntesi, un interval sagrat.
Sant Joan de la Creu en diu «la nit fosca de l'ànima» que hi ha abans de l'alba.
En una noche oscura, con ansias, en amores inflamada,
¡oh dichosa ventura!,
salí sin ser notada
estando ya mi casa sosegada.
Les lluminàries s’han apagat. La plaça ha quedat deserta i a les fosques. La nit s'ha enfosquit tant que el moment més proper a l'aurora serà el més llòbrec i terrible.
L’ànima té un hivern interior. Tampoc hi ha fulles ni ocells ni ens ve ningú i ens sentim morts. Les coses s'han aturat del tot.
Cal passar per això perquè vingui la primavera amb fulles noves, nova vida, noves flors. Una dimensió totalment nova.
Però no hem de perdre de vista la tardor i l'hivern. La tardor forma part de la primavera, li obre el camí, és el seu començament. Aquest parèntesi és necessari. Dins d'ell ens preparem. El que és vell se n'anirà i no ens turmentarà ni angoixarà més. Farà espai per poder quedar embarassats. Embaràs vol dir espera. La criatura està creixent i abans que aparegui haurà de fer estada allà on és més profund l'inconscient, perquè la llavor vol l'obscuritat més amagada. Només així ens ve la vida. Si posem el gra al sol, s’assecarà i prou. El pinyol necessita la foscor d'un úter. Serà l'hivern del nostre embaràs i, ben quiets, hem de saber portar aquesta espera amb molta cura i gran devoció, de manera conscient, comprensiva, amorosa, confiada, tot pregant expectants per la nostra primavera interior. Sempre ha estat així. Nosaltres també som arbres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada