En un trasllat, el tragí de les coses traslladables o traslladades ens fa presents la quietud i el silenci de les intraslladables.
Un trasllat ensenya com l’intraslladable no es pot traslladar i ens recupera de l'oblit el coneixement previ que ja en teníem.
Un trasllat sap explicar l’intraslladable amb l'autoritat de les paraules mudes perquè està en presència seva.
Un trasllat també serveix per a contemplar les coses a les quals estàvem enganxats sense adonar-nos-en. Ho percebem quan pensem a haver de prescindir-ne com si alguna vegada haguessin arribat a ser quelcom de la nostra propietat. Aquestes coses han omplert tant el recipient que som, que culminen amb l’esclat del trasllat. Hàbits, rutines, identitats, fatalitats, previsions, pensaments automàtics, baules. Tot això un trasllat ens ho fa veure com en una pel·lícula i, el que és més important, ens converteix en espectadors seus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada