El salm 142 diu: «Que pugui escoltar, Senyor, el vostre amor a punta de dia». Per tant, l’amor se sent i té gramàtica. Enraona? Canta? Respira?
El salm parla d’algú que ja l’ha escoltat, però que vol tornar a sentir-lo. S’hi refereix com si fos la cosa més gran, però també la més natural, lògica i econòmica per a tothom.
Dona a entendre que hi ha una perpetuïtat d’amor sobre les nostres boires a través de les quals, de vegades, s’obren clarianes i se sent aquest idioma mut. Els experts saben quin és el punt millor de la muntanya on es du a terme aquesta obertura de núvols per on s'escolta l’amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada