La frondositat dels plàtans i la volta d'ombra que fan, es fan notar especialment en tardes que fan veure que aviat plourà.
El parc enfosquint-se per moments queda desert i la intensitat, la grisor i el silenci s'hi estableixen condensats a dins. Uns coloms arrencant el vol són un sobresalt enmig de tanta quietud. També xerrica fort el crit estrident d’algun papagai i accentua encara més el mantell de misteri que ho envolta tot.
Etiqueta «Dois»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada