Un dia que en ple desert sant Antoni, ja vell, es trobà molt baix de forma amb un humor trist i afligit per pensaments ombrívols i rancuniosos, es dirigí a Deu amb aquestes paraules:
«Senyor, voldria la meva salvació, però aquests pensaments que avui em tenen captiu no l’admeten de cap manera. Què puc fer en aquesta situació tan desagradable? Com obtenir de nou la salut, la salvació i la guarició?»
Un cop dit aquest lament es va aixecar, va sortir de la cova a l’aire lliure i veié un home que se li assemblava. Estava assegut i treballava, però a estones deixava de treballar i es posava a pregar i després, altre cop, s’asseia de nou i seguia trenant una corda i encara un altre cop s’aixecava i pregava de nou: en veritat es tractava d’un àngel del Senyor enviat per donar-li instrucció i confiança.
I va sentir com l’àngel li deia: «Fes-ho així i obtindràs salut i salvació».
Antoni, després de sentir-lo, s’omplí de joia i de coratge i, tan bon punt es va posar a fer allò que l'àngel li digué, es posà bo».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada