Una visita espiritual
Feia poc que hi havíem vingut però era de nit. Avui, en canvi, en arribar a la font, asseguts al sol del banc, al costat de les rajoles que havien restaurat feia poc, ens posàrem a cantar. «Moreneta en sou, és que el Sol vos toca, és que us toca el Sol, lo Sol de la Glòria. Moreneta en sou, moreneta i rossa. Àngels d'ales d'or vos farien ombra...».En acabar aparegué el jardiner. «L'arbre de la dreta és un roure. Deu tenir més de cent anys» ens va dir mentre podava i plantava un viburn que els gossos havien arrencat. «Doncs aquest mateix roure el devia haver vist el meu pare» li vaig dir. «Quan em parlava d'aquesta font em deia: Recordo com en altres temps hi anava amb colles d'amics enmig d'un aplec festiu, amb crits d'alegria i de lloança».
Els viburns són dúctils com el vímet. Les seves flors desprenen un perfum dolç, aspre, intens i tan agradable com el dels ametllers.
De tornada vem baixar els graons del costat del rec enretirant les fulles de roure dels canalons, per deixar lliure el curs de l'aigua i les seves cançons.
Arribant a casa vaig recordar aquests versos: «Ô, âme pacifiée, retourne vers ton Seigneur, agréante et agrée. Entre parmi mes serviteurs. Entre dans mon paradis».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada