T'explicaré una cosa que t'agradarà. Veuràs, quan tenia vint anys, a l'estiu solia anar a banyar-me amb unes amigues a la piscina. Una de les vegades, quan ja era al vestidor a punt de treure'm el banyador i vestir-me, em vaig adonar que havia perdut una medalla d'or que portava penjada al coll amb el Cor de Jesús a una banda i a l'altra la Mare de Déu dels Àngels.
Tot seguit em vaig afanyar a tornar al lloc on havíem estès les tovalloles per si podia haver caigut allà però fou en va i veia com la única possibilitat que em quedava era buscar al fons de la piscina. Ho vaig parlar amb les meves companyes i una d'elles m'oferí les seves ulleres de busseig. Les vaig acceptar amb la consciència que anava a buscar una agulla en un paller.
Mentre m’encaminava cap al llindar de la piscina m'adonava que ni tan sols recordava els llocs per on havia nedat. Així, vaig decidir-me per un qualsevol i vaig llençar-hi les ulleres. Me les posaria al fons, després que m'hi hagués capbussat. Però vet aquí que quan les anava a collir, al seu costat hi havia la cadeneta amb la medalla.
És curiós. Me n’havia oblidat completament i és la primera vegada que en parlo. Suposo que hi ha coses que no es poden explicar.
Quantes cosas tenim amagades sota la pell de l'aigua...
ResponEliminaSón senyals que «marquen direcció». Vist amb els ulls d'algú de fora, el comentari que se m'acut és que són coses que marquen silenciosament però definitivament la vida. El salm 18 explica molt bé com: «Silenciosament, sense paraules, sense que ningú els senti la veu, la seva crida s'escampa a tota la terra, escolten el seu llenguatge fins als límits del món». Gràcies.
ResponEliminaSí. Aquests Detalls (tan immediats!) que ens passen de tant en tant, detalls d'or sota la pell de l'aigua, potser materialitzen allò que els mossens en deien "fer experiència de Déu". Un petit miraclet de tant en tant reconcilia l'esperit d'aquell neguit del que parles (salm 77). Després, mira que en som de desagraïts i desmemoriats, s'oblida el favor. Per això, fa temps, vaig fer el propòsit de prendre nota a l'agenda d'aquestes coses que passen de tant en tant, remarcant-les amb un DG (Gràcies a Déu) al costat de l'anotació. Gràcies, Santi!
ResponEliminaPenso que els detalls d'or sota la pell de l'aigua no s'obliden encara que no hi pensem. Potser no cal prendre'n nota, sorgeixen quan fan falta, no?
ResponElimina