Amb un altre final

( ... ) 

–Abans de parlar han d'esperar que tots els qui els precedeixen hagin parlat. És la norma. La norma diu que no es pot parlar sense haver escoltat i llegit amb anterioritat tot el que s'ha dit: si vols parlar cal aprendre'n.

–Avi, això és impossible. No hi pot haver ningú que sàpiga tant, que li càpiguen tantes paraules al cap. A més, ¿com és que nosaltres estem parlant sense haver passat per la cua?

–És que nosaltres som de Jesús. Jesús és aquest impossible i tots els impossibles del món. No som Jesús però sí que el som per participació. Ens admet dins seu. Nosaltres no sabem totes les paraules com ell però en un recó o altre sí que les tenim. Fixa't com a nosaltres sempre ens surten, sempre ens venen al cor quan les necessitem, quan ens volem dir alguna cosa bonica o gran.  

Da pacem, Domine, in diebus nostris 

quia non est alius qui dicere pro nobis 

nisi tu Deus noster