Un càntic nou
Lloen el seu nom, el lloen tot dansant, acompanyen els seus cants amb els tambors i les cítares. Sl 149
A l’hora de combregar, a la capella del Santíssim de la parròquia de sant Oleguer els fidels fem dues rengleres —una per cada filera de bancs— que es fonen en una de sola quan arriben a l'estora que hi ha davant l'altar.
Els fidels, avancem poc a poc i silenciosament des dels nostres rengles i quan arribem a l’estora, el nostre cor aclama ple de goig mentre els nostres llavis glorifiquen Déu. Lloem el seu nom, és com si amb cada pas el lloéssim tot dansant i acompanyéssim els nostres cants amb tambors i cítares.
A l’estora hi ha un dibuix. És l'au del paradís. L’au ens avisa: som aprop, molt aprop, a tocar. Ara és el moment de la gran commoció perquè el Senyor ens estima i perquè ens sentim feliços del qui ens ha creat.
Aquesta és la Glòria reservada als qui l'estimen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada