Es defineix l'estat de lloança com un estat òptim.
Molts salms en parlen.
Què vol dir, però, lloar?
Lloar en primer lloc és verbalitzar.
Sense verbalització no hi ha lloança.
Un obrir amb goig els llavis per exhalar
paraules adreçades a algú molt conegut a qui
s'elogia o s'alaba o s'exalça o s'enalteix o se celebra o s'estima.
Un parlar que ell... o un parlar d'ell, o un parlar no sense ell, o un parlar en ell o amb ell, o un tenir-lo sempre a mà per parlar-hi afectuosament.
Els salms no dirien que l'estat de lloança és el millor dels estats per als humans si no fos veritat. Els salms ens hi esperonen.
La lloança sense èxtasi no existeix perquè s'emmiralla en la veritat.
El qui lloa de debò ha de tenir coratge perquè s'exposa a grans dosis d'estupor.
La lloança és un parlar lluminós i absorvit per la mateixa substància de qui és lloat fins que arriba a ser un mateix parlar seu.
La lloança surt com un devessall d'un gran forat que hi ha en aquest mirall on s'emmiralla.
Aquest doll ens respira de vida. Això ho saben els qui lloen amb sinceritat.
Oferim contínuament a Déu un sacrifici d'acció de gràcies,
és a dir, el fruit d'uns llavis que lloen el seu nom. He 13
No es pot lloar sense obrir els llavis? Sense paraules?
ResponElimina