Recordo que el dia anterior em va ser encarregada la cura del foc, dels carbons, de la combustió, del fum i dels corrents d'aire. És una de les coses més maques que he fet: ajudar que l'encens, quan era abocat, pugés com… «com l'encens», sí senyor, exactament com sempre havia imaginat que l'encens pujava quan un cor net el feia pujar: abundantment.
Que pugi el meu prec davant vostre com l'encens, alço aquestes mans com en l'ofrena del capvespre.
Amb aquestes olors, aquests pensaments i aquestes imatges em vaig adormir i l'endemà em vaig llevar com nou. L'endemà era el dia de la Visitació (Festa catòlica en què se celebra la visita de la Mare de Déu a la seva cosina Elisabet).
Hi havia una cosa en aquesta festa, però, que al mateix temps que m'enlluernava no es deixava veure del tot. Em fixava en els textos propis de la festa i pensava que quelcom molt gran estava passant però jo no ho veia. Allà, lluny, s'albiraba un punt de llum poderosíssim que m'encoratjava a veure'l més nítidament.
Amb tot, sempre anava a parar a la visita exterior: «Hola Zacaries. Hola Elisabet. Hola Maria».
«La visita, la visita, la visita», em deia, sense acabar d'entendre que la gran visita la portava la Mare de Déu en el seu interior. Qui no hagi estat visitat en el seu interior, mai no ho podrà entendre. La visitació pròpiament dita era la mateixa Mare de Déu que prèviament havia estat visitada fins al fons de les seves entranyes. Les paraules adreçades a la seva cosina donen testimoni de la més gran visita interior de la qual es pot ser objecte i de la qual era portadora. Totes les seves cèl·lules visitades, tots els recons més amagats de Maria la portaren a ser, ella també, una visitadora de la seva cosina.
I aquell «punt de llum poderosíssim» d'abans era cada vegada més resplendent, més enfocat i retrunyia molt fort al cel, gran i esbelt com una ciutat preciosa feta de totes les persones precioses juntes en una de sola, la més preciosa.
L'extraordinari clima d'èxtasi que es despren d'aquest relat de sant Lluc i que tan bé explica la visita interior de Maria, l'evoca el profeta Sofonies amb aquestes paraules:
Crida de goig Maria, ciutat de Sió. Aclama, Israel. Alegra't i celebra-ho de tot cor, ciutat de Jerusalem. El Senyor ha tret fora els qui et condemnaven, ha fet fugir els enemics. Tens dintre teu el Senyor, no veuràs mai més cap desastre. Aquell dia diran: «No tinguis por, Maria, no deixis caure les mans; el Senyor, el teu Déu, el tens a dintre com a Salvador poderós; per tu s'ha transportat d'alegria, et renova el seu amor, està de festa i crida de goig com en dies d'aplec». Jo faré que en tu no se sentin més planys, et trauré, Maria, la vergonya que has de suportar. So 3
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada