Si una mà visités les coses tot canviaria.
Seria una mà visitadora. Les coses no arribarien a ser com realment són fins que la mà les visités.
Les quatre imatges anteriors posarien l'accent en el moment de la visitació. És un moment lluminós. Per uns instants tot parla. Res no és indiferent. És un moment gran, tant per la mà com per la cosa visitada. Tot pot canviar a partir d'ara si ens arrisquem, res serà com abans, pensen i desitgen ambdues.
Ni un cargol, ni un toll, ni unes petjades de gavina, ni un arbre tallat, res no serà el que sembla després del moment de la visitació de la mà.
El moment de la visitació! Com explicar-ho? Sentir-se penetrat per la visita. Diluïr-se, percebre com es confonen suaus els dits en la cosa quasi tocada, el trasbals, la sacsejada sense saber si ets cosa o mà i el cop de corrent electric de quan es reconeixen els fets: algú em visita, algú m'ha visitat, algú m'està visitant. Tot jo sóc visitat i no hi puc fer res. Cap llibre ni ningú me n'havia parlat mai abans.
Jo no tocava a terra el dia de la meva visitació, el dia que tot jo vaig ser visitat pel qui em visitava perquè ja res tocava enlloc.
Espero visitar demà el teu peu amb la meva mà...
ResponElimina