El salm vuit diu que nosaltres, no és que no siguem nostres, és que som un record de Déu.
La frase ve a dir que nosaltres no seríem sense aquell que ens recorda i sense el record que ell guarda de nosaltres. La frase suggereix que nosaltres podem desapareixer de nosaltres per anar a fer estada allà on hi ha aquest record seu de nosaltres. Això és immens perquè significa que aquest seu record ens augmenta, ens fa créixer, ens auxilia, ens amplia, ens completa, ens recolza, ens consolida, ens enriqueix, ens estira, ens arrossega i ens dóna plenitud a cada instant amb autoritat. Com qui diu: «Es va cremar la casa on vivia però ara s'hi està molt bé aquí, amb el cap recolzat damunt el record que tu tens de mi».
Que és l'home, perquè us en recordeu?
Què és un mortal, perquè li doneu autoritat?. Sl 8
El salmista es meravella de que Déu se'n recordi de l'home, tan poca cosa.
ResponEliminaEl que el salmista encara no sabia és que l'home és moltíssim més que un record en el pensament de Déu; l'home, és a dir, tots els homes i totes les dones, som família de Déu, som els seus fills, els seus germans, i els seus esposos i esposes, no?