Tants de dies a l'aguait sota una branca d'acàcia! Amb pas petit camina el juny i sembla que tot torna on ha de ser: al llindar d'un cercle nou i al fons de la veu que el diu i espera.
tota la tarda a l'aguait entre les branques de l'acàcia que mor. amb pas petit s'atansa la tardor i tot és on ha de ser: al llindar d'un altre cercle o al fons de la veu que ho diu, i espera.
És una flor que té un nom únic i singular, una flor que està orgullosa del seu nom, que no comparteix amb cap altra planta, és per a ella sola, es diu tipuana, i com a recordatori, el torna a dir per segona vegada, el seu nom és tipuana tipu
2 comentaris:
Vegueu Anna Montero a Serenitat de cercles:
tota la tarda a l'aguait
entre les branques
de l'acàcia que mor.
amb pas petit
s'atansa la tardor
i tot és on ha de ser:
al llindar
d'un altre cercle
o al fons de la veu
que ho diu,
i espera.
És una flor que té un nom únic i singular, una flor que està orgullosa del seu nom, que no comparteix amb cap altra planta, és per a ella sola, es diu tipuana, i com a recordatori, el torna a dir per segona vegada, el seu nom és tipuana tipu
Publica un comentari a l'entrada