Qui és Déu per a nosaltres

Fragment d'un text del cardenal Newmann 

Tots sabem que fins els amics més pròxims entren en nosaltres parcialment. Només en certs moments entren en relació amb nosaltres. Però estiguem segurs que el fet de prendre consciència d'una presència perfecte i perdurable, aquest fet per ell mateix, manté l'obertura del cor.

Només la contemplació de Déu és capaç d’acompanyar l'esperit sempre i per tot arreu perquè únicament Déu pot ser present per tot arreu i sempre.

La nostra felicitat consisteix a estimar Déu i no podem estimar-lo sense coneixe'l i no el podem conèixer per poc que sigui, sense veure que sobrepassa la nostra intel·ligència. En altres paraules: que és misteriós. Déu ho sap tot i és present per tot arreu. Ell coneix el cor.

Costa d'entendre-ho.

Hi ha milions d'homes i, amb tot, sap el que passa en el cor de cadascú. Ho sap i se'n recorda. Déu es fixa en tu individualment a tot arreu on et trobes. Et crida pel teu nom. Et veu siguis qui siguis. Et comprèn. Ell t'ha fet. Sap què hi ha en tu. Els teus sentiments i la teva manera pròpia de pensar. Les teves disposicions i els teus gustos. La teva força i la teva feblesa. Et veu en els teus dies d'alegria i en els teus dies de tristesa. Manifesta una simpatia per tu amb les teves esperances i amb les teves temptacions.

Déu omple de favors fins i tot els malfactors. Fa sortir el sol sobre injustos i sobre els justos. No desitja la mort d'un pecador. Sabem que havia estimat un jove ric el cor del qual, però, estava posat en el món. La seva misericòrdia amable s'estén a totes les coses.

Per la nostra part no sabem, ni tenim cap necessitat de buscar-ho, de quina manera ell, en el seu pensament, separa la benvolença de l'aprovació, el temps de l'eternitat, ni com acompleix allò que predisposa.

Pel que fa a nosaltres, estima tots els homes, dispensa els seus favors de manera diversa —dons, gràcies, recompenses, facultats, circumstàncies infinitament variades— sense admetre que nosaltres les judiquem o les vulguem mesurar.

Per això ens cal adreçar-nos a Déu de la mateixa manera que els petits poden adreçar-se al seu pare: amb una confiança sense barreges.

Pensem en les paraules de sant Pau: «Sé prou bé en qui he cregut»