La vida d'una persona mai és recta i per això s'assembla tant al curs d'un riu, o millor, al d'un d'aquells petits recs que es formen quan s'escapa un raig d'aigua de la mànega damunt un terra sec.Per això és incomparable. Per això no en podem dir res.Així, si nets ens aturem a contemplar-la, no podrem deixar de tenir en compte els obstacles que va salvant per trobar el seu curs. Aquí vorejarà una pedra, allà omplirà un sot, ara formarà un petit embassament que es bifucarà graciosament mentre traçarà amb una cal·ligrafia única el seu curs tan inevitable com coherent.
«Aquí vorejarà una pedra, allà omplirà un sot, ara formarà un petit embassament que es bifucarà graciosament mentre traçarà amb una cal·ligrafia única el seu curs tan inevitable com coherent»
ResponEliminaUnes paraules tan ben escrites han de durar per sempre
No sé si per sempre, però ajudaré a que durin una mica més repetint-les en el meu comentari:
Elimina«Aquí vorejarà una pedra, allà omplirà un sot, ara formarà un petit embassament que es bifurcarà graciosament mentre traçarà amb una cal·ligrafia única el seu curs tan inevitable com coherent»