«Jo-soc m'envia a vosaltres». Són les paraules que Déu donà a Moisès com a resposta a qui es faci preguntes sobre ell.
Ben mirat, potser no hi ha una definició més sintètica d'allò que és la vida, ja que si la poguéssim alentir prou o observar-la d'alguna manera visible probablement veuríem en funcionament aquestes paraules que són un enviament incessant que es compon d'un encàrrec, d'un missatger, d'un missatge, d'un transport, d'un remitent i d'un jo que rep.
És com si digués: «Jo-soc m'envia a vosaltres perquè també vosaltres sigueu. Sense aquest seu enviament ni vosaltres ni ningú no seria. “Jo-soc m'envia” vol dir que ni jo ni ningú som els propietaris de la vida».
La vida canvia radicalment si la poses a l'empara d'aquest enviament o si et poses en la seva cadena significant, si en formés part activa o si perceps com ella forma part de tu. Tot passa a ser lluminós. Tots passen a ser actes d'aquest «Jo-soc m'envia a vosaltres» i tots passem a ser instruments seus si sabem alentir prou les paraules fins a entendre-les Per això quan veig als qui estimo en el fons sempre els dic: «És per amor al Jo-soc-m'envia-a-vosaltres que us vinc».
Entenc que només hi ha un qui és: el "Jo Sóc".
ResponEliminaTots els altres no som, sinó que existim en ell. Ningú no és. Només és el qui diu "Jo Sóc", i ell ens ha fet existir, li devem l'existència. Mai no serem. Podrem existir en ell per sempre.
Com les sarments en el cep.