La vida com un enviament

 

«Jo-sóc m'envia a vosaltres». Són les paraules que Déu donà a Moisès com a resposta per aquells que es facin preguntes sobre ell.

Ben mirat, potser no hi ha una definició més sintètica d'allò que és la vida ja que si la poguéssim enlentir prou o observar-la d'alguna manera visible probablement veuríem en funcionament aquestes paraules que no són més que un enviament incessant que es composa d'un encàrrec, d'un missatger, d'un missatge, d'un transport, d'un remitent i d'un jo que rep.

És com si digués: «Jo-sóc m'envia a vosaltres perquè també vosaltres sigueu. Sense aquest seu enviament ni vosaltres ni ningú no seria. "Jo-sóc-m'envia" vol dir que ni jo ni ningú som els propietaris de la vida».

Les coses canvien, la vida canvia radicalment si la poses a l'empara d'aquest enviament o si et poses en la seva cadena significant, si en formés part activa o si perceps com ella forma part de tu. Tot passa a ser lluminós. Tots passen a ser actes d'aquest «Jo-sóc m'envia a vosaltres» i tots passem a ser instruments seus si sabem enlentir prou les paraules fins a entendre-les.

Per això quan veig als qui estimo en el fons sempre els dic: «És per amor al Jo-sóc-m'envia-a-vosaltres que us vinc.»