Celebració

Un dia et vaig mirar i et vas encendre i il·luminar. Pensava: «Si et miro t'il·lumino perquè tots els resplandors són una espurna d'una cosa molt petita anomenada «ara» que és on, ara mateix, som.

»Ens hem trobat en aquest mirall anomenat ara, estimada, i si m'envolto d'un univers fulgurant, l'univers sencer —les roques, els rius, els oceans, les estrelles, la gent, tu— tot serà rutil·lant. Dependrà de mi. Allà on seré crearé món.

»Si sóc malhaurat crearé un món malhaurat. Si sóc il·luminat viuré en un món il·luminat. Si dintre meu l'energia és una celebració, la totalitat del món serà, com ara, la simfonia d'aquesta celebració.»