Avui quan m'he llevat he recordat que el so dolcíssim d'una flauta no havia deixat de sonar en el meu interior durant tota la nit. En despertar-me encara podia seguir el compàs de la melodia amb nitidesa i no és que no hagi dormit o no hagi descansat, al contrari: és com si hagués dormit el doble o com si hagués dormit despert. I ara, seguint amb la mà les anades i vingudes d'aquesta harmonia, em submergeixo encara en el concert infinit de l'univers. Si algú escolta aquesta música és molt a prop meu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada