Pena sense paraules

He vingut a calar foc a la terra. Lc 12

Una de les experiències més grans i belles és sentir l'anhel en estat pur, un anhel sense saber de què. Quan saps què anheles, l'anhel es converteix en desig i un desig és un obstacle, però l'anhel pur, una mena de pena sense paraules, sense cap objectiu visible ni meta per assolir, només un foc pur que crema tots els obstacles i tots els absurds que el temps ha acumulat en tu i al teu voltant.

Aquest és el foc del qual parla Jesús. Però els seus els seguidors preferim adorar el foc de les espelmes. Jesús ensenyava que quan el foc s'apaga, et mors, però es referia a aquest foc de l'anhel. És el foc del pur anhel que crema en el cor i que consumeix tot el que no ets tu. D'aquest foc en surt el caràcter de vint-i-quatre quirats que tens, la teva autenticitat.

No t'ha de desconcertar. És natural que quan sents per primera vegada aquest anhel sense objectiu quedis desconcertat. La ment coneix l'anhel pels diners, però l'anhel sense objectiu la supera. Passar per aquest foc és una experiència gran. No és calent, no crema, és fresc, tranquil, magnífic. Et converteix en un temple. Consumeix tot el fals i no autèntic de tu, mata la hipocresia, destrueix les divisions i et porta a la innocència. D'aquest foc en florirà la rosa mística, de manera que sigues feliç i canta i pinta, dibuixa o balla que estàs en el bon camí.