Animamor

—Avi, per què he de plorar sempre que m'arriba l'amor?

—I què volies? Què més vols? Et passa que en el fons creus que aquestes llàgrimes són dolentes. Pensa-ho, però: Realment és dolent plorar quan ens arriba l'amor?

Arrosseguem massa convencions que ho censuren però és una cosa bona perquè quan t'arriba l'amor, què pots fer? Les paraules no et serveixen de res, només les llàgrimes poden expressar el que passa en el més profund del teu cor. Les llàgrimes són un tresor dels més gran que tens.

        Mai t'avergonyeixis de les llàgrimes. T'has de sentir orgullosa de poder expressar l'inexpressable amb llàgrimes. Aquestes llàgrimes són el cant que les teves paraules no saben entonar, són la veu del teu cor analfabet. Mai te n'avergonyeixis. Els ulls que han perdut les llàgrimes han perdut el seu tresor més gloriós.

        I quan vessis llàgrimes alegra-te'n perquè són un senyal que segueixes viva. Els morts no ploren. Els que diuen que són vius però no ploren, viuen en una mentida perquè fa temps que han mort. Quan van morir les seves llàgrimes ells també van morir perquè va morir el seu amor i perquè no tenim cap més ànima que l'amor.

Y, como ya el Señor me había dado el don de lágrimas... Santa Teresa. V 4, 7. 

There must be a place / under the sun / where hearts of olden glory / grow young  J. Fowlis & E. Doorley