Una bombolla que era l'univers que era una sabata

–Per què, per què no puc doblegar el peu aquí? –Perquè es podria enganxar amb les urpes dels graons i prendries mal. –Però si tinc la sabata! –Sí, però dins la sabata hi ha el peu. I després d'aquestes paraules un gran silenci.

L'insignificant pas d'algú pel túnel d'una bastida groga

He tornat a trobar el senyor que podeu veure d'esquena a la foto. Deu tenir uns vuitanta anys. Per la manera desimbolta de caminar sembla que hagi estat pastor.

Meravella inaudita

El ceramista va saber crear un efecte molt bonic per expressar l'astorament de la Verge en adonar-se que estava flotant en la Glòria. Sembla que vulgui agafar-ne algun floc amb les mans.

Pregària de pelegrí

Almenys quan prego m’oblido de tot i reso només per a Déu, per a ningú més. Ell em proveeix d’estones per a fer-ho. Reso en secret, en privat. Ningú no em veu. Reso fora de tot. M’oblido dels quefers i de la gent.

Ja era hora

Com un espantall, com l'espectre d'un somni terrible i interminable, com una ànima en pena, avui la vella quaresma es lleva de la tomba i se'n va. Ja era hora.