A la banda de muntanya del carrer

---

A la banda de muntanya del carrer hi ha unes torres que marquen l'aire una mica irreal d'aquest entorn. Son altes, senyorívoles, orgulloses, una mica pedants, patrimonials, noucentistes i a mi em recorden aquests carrers quan eren fangars.

Devia tenir set anys que els pares m'hi van portar. Potser era la torre Fior di Maggio, on vivia un company de classe que feia temps que no venia perquè estava malalt. La mestra ens va suggerir que un diumenge l'anéssim a visitar. Es devia parlar de portar-li algun regal. Com que no podíem comprar res i jo tenia poques joguines vaig triar uns quants tebeos, els més nous d'entre els que més m'agradaven.

A mida que arribàvem, la seva mare ens acompanyava al pis superior on hi havia les habitacions. La cambra del col·lega era molt espaiosa i, tot just entrar, em vaig adonar del ridícul que era l'obsequi que li portava davant l'abundor de contes, llibres i joguines de tota mena que hi havia escampats per terra, així que vaig optar per deixar els meus tebeos a un recó dissimuladament. Quan va ser l'hora de marxar vem baixar les escales rodones fins al rebedor on, damunt d'una tauleta, hi havia una joguina preciosa.

Es tractava d'un cotxe de carreres Schuco vermell amb un disseny entranyable. La clau per donar-li corda era sòlida i gran, i el ressort i la molla feien que rodés durant molta estona. Els moviments del volant es transmetien a uns engranatges que dirigien les rodes. Els cèrcols de les cobertes eren sòlids i els tancaven uns pneumàtics de goma que s'agafaven a terra sense relliscar. Jo només coneixia les joguines de llautó i de fusta i aquell objecte tan ben fet em va meravellar.

Els inputs que aquell dia em van arribar m'han quedat com a records però també com si hagués après la lliçó d'una situació que s'hauria de repetir en moltes altres situacions: jo era una fitxa d'una partida on hi havia altres fitxes i entre elles sempre es guardava la mateixa distància. Cap no guanyava ni perdia perquè simplement totes avançaven al mateix temps sense tocar-se ni creuar-se mai per més que ho intentessin.