Sembla encès per dins

---

Es respira un aire de bondat i de puresa per tot el carrer i, a mida que avanço, la llunyania esdevé una elevació.

Les coses més humils —un banc minúscul, una finestra oberta, el repic d’una forquilla batent ous, una branca rosegada pels gossos, la panxa d’una paperera i la bossa negra que en sobreïx batuda per la brisa que ve d'escampar un fum violeta i rosa al cel— totes aquestes coses es presenten amb un aire de felicitat.

La nuesa del carrer té una lluminositat mat. Sembla encès per dins i la claror li surt pels blancs de l'asfalt i dels cotxes. Així, la felicitat de les coses seria un reflex del candor blanc que encara conservaríem en el nostre interior i el silenci del carrer faria encara més amable aquesta humilitat.