A fora

A fora del parèntesi hi havia aquest gat que s'ha assegut a mirar-me amb simpatia mentre el fotografiava. N'havíem tingut un que s'hi assemblava. Quan no dormia o menjava, es passava el dia recorrent el pis. S’entretenia llargues estones olorant tots els racons. Em semblava que per més vegades que hi havia passat, aquella era sempre la primera i que per això s’abstreia tant a olorar totes les coses desconegudes que li apareixien en el recorregut. Les mirava amb estranyesa i amb sorpresa, com dient «caram, que rar que hi hagi coses com aquestes aquí, que rar que hi hagi res al món».