Com si només parlés

Com si només parlés amb ell mateix, amb una veu il·luminadament monòtona i recolzat a una barana del parèntesi, algú em va explicar com, de mica en mica havia après a passar desapercebut i a tornar-se invisible. En la mesura que anava dominant la tècnica, deia, podia observar que a poc a poc prenia cos en ell un espai prou segur on poder desaparèixer tranquil, segur que, per més gent que hi hagués al seu voltant, ningú no el veuria. Aquesta des‖aparició és progressiva, continuava dient, i s'hi accedeix per capes. Asseguts aquí on ara som conversant tranquil·lament per exemple, el vent, el cel o el fet de no tenir sostre em fan sentir molt més a prop, hi ha molts menys impediments o capes entre jo i l'univers sencer que quan soc a l'entresol de casa. Aquí venen ganes de ballar.