Fa temps vaig sentir al pont que algú deia Anda, la mascarilla i ja es disposava a recular per anar a buscar-la. La pandèmia aleshores era forta i a les botigues no deixaven entrar si no la portaves. Li vaig dir si en volia una de les meves. Va estar molt content. Sempre que ens trobem ens saludem. Li vaig preguntar com es deia. —Yo? Justo, y usted? Avui l'he trobat al mateix lloc que la primera vegada i ens hem desitjat bones festes. Justo es... cuando nos encontramos! he pensat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada