Els dimarts a primera hora una senyora neteja l'escala del costat de casa. El carrer encara és fosc i el portal, amb totes les llums enceses, destaca de manera cinematogràfica, sobretot vist des de l'altra vorera.
El forjat de la part superior de la porta sembla un distintiu gràfic que hagi d'identificar algun producte o alguna empresa i fa pensar en la cara d'una noia alegre. Una emoticona simpàtica, és veritat.
Així és com comencen els dimarts: amb una turbonada d'optimisme que contagia el cor, els pulmons i l'ànima de qui ho veu.
Que a aquesta hora gairebé encara sense circulació ja hi hagi algú tan ben disposat a la feina d'alenar el carrer amb un sospir tan fort de vida com el que desprèn la senyora…
Tant li fa si tusta les alfombres o repassa els vidres o escombra o quan, ja per acabar i després de fregar, amb un gest contundent, calculadíssim i ple de domini, escampa com una màrfega l'aigua bruta del cubell per damunt la vorera, mentre el líquid inicia la baixada conduït pels solcs de l'enrajolat fins que arriba als meus peus. Venen ganes d'aplaudir.
Cadria poder-ho agrair a algú, tot això: que cada dimarts hi hagi algú tan ben disposat a la vida com aquesta senyora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada