No és la llavor

Afinitat ve d'ad+finis que en llatí vol dir que s'és a prop d’unes acaballes. Afí és algú acostat als límits que li assenyalen on comença i on acaba ell i on algú altre, però afinitat també significa la tendència dels àtoms a combinar-se entre ells.

No és la llavor d'acàcia ni el vent que l'ha arrossegada fins aquí ni l'esquerda a l'asfalt del terra ni jo, ja que no hem fet res perquè ens fos donada així. Qui ens parla amb aquestes metàfores tan subtils i silencioses? Qui ens disposa les coses així? Qui pot ser tan afí a mi?