«El seguia un jove, cobert només amb un llençol, i el van agafar. Però ell es va desfer del llençol i va fugir tot nu».
La frase així tal com està en l'evangeli de sant Marc, despullada, insignificant i perduda en un final de paràgraf sense cap més explicació, és lluminosa i plena de silencis reveladors.
Per entendre-la he pensat en l'apassionada gosadia d'un jove seguint l'encegadora presència de Jesús en uns moments en què ell ja era escandalosament ell i que a causa d'això el perseguien.
El jove portava un llençol per tot vestit.
El jove, en la seva quasi nuesa, va ser descobert en culpa per ser, ell també, allà i va ser agafat. El jove, en mans dels soldats, quedà pres i, per tant, desvalgut: desemparat, abandonat, sol, orfe, indigent, desgraciat, dissortat, infortunat, infeliç, pobre, miserable, despoderat, impotent, dèbil, feble, indefens, desarmat, exposat, vulnerable, descobert, indigne, captaire o pòtol.
La causa del seu desvaliment era l'amor i l'entrega tan grans que tenia per Jesús. Qui, sinó, hauria gosat estar tan a prop d'ell en aquells dies crítics?
El jove es desfeu de tot el que tenia esmunyint-se del llençol que quedà en mans dels soldats. Va quedar nu i descobert. Finalment podia dir que ell era així. No havia d'aparentar ni s'havia d'amagar més perquè mai res ja no podria apagar l'esclat lluminós que ell també havia passat a ser.
No sabem on va fugir perquè la geografia havia canviat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada